El pròxim 12 de setembre, després de la ressaca de la Diada Nacional de Catalunya, comença el curs per a aquells que han optat per la formació professional com a futur laboral. Enguany, a més, comença amb una nova llei que regula aquesta modalitat formativa, amb novetats que potser —i només potser— li donaran el valor real que té la formació professional en el món laboral. Vull compartir la meva reflexió personal com a Degà del Col·legi Professional de Delineants de Barcelona.
Un dels primers canvis, i al meu entendre un dels més importants, és la desaparició de les FCT (Formació en Centres de Treball), les conegudes pràctiques en empreses. Ara, totes les pràctiques passen a ser sota el model DUAL.
El model de formació DUAL proposa un ensenyament compartit entre el centre educatiu i l’empresa. Es tracta d’una formació enfocada a enfortir el sistema d’aprenentatge en un entorn real, el laboral, en contraposició a una formació 100% al centre educatiu. Un dels punts positius, al meu parer, és que la durada d’aquestes pràctiques és del 33% com a mínim del temps de formació, i són remunerades. És a dir, l’empresa que rep l’alumnat ha de donar-lo d’alta a la Seguretat Social i pagar-li pel seu treball durant el procés d’aprenentatge, amb un salari equivalent al SMI.
Aquest text és només la meva opinió personal, però es basa en la meva experiència com a empresari que ha acollit alumnat de formació DUAL. Per tant, parlo des de la meva vivència directa supervisant estudiants en aquest model. Dit això, crec que aquesta oportunitat marca un abans i un després per a la nostra professió.
Un dels problemes que patim actualment és la baixa valoració de la nostra professió per part d’altres professionals que ens envolten: enginyers, arquitectes, aparelladors, entre d’altres, que consideren que la nostra tasca no només és menor, sinó que està en vies de desaparició. He sentit més d’una vegada la terrible frase: “Encara queden delineants? Això no és molt antic?”, com si la professió d’arquitecte hagués sorgit tot just aquest darrer segle, amb les novetats tecnològiques.
Aquesta frase reflecteix un problema més gran: hem menystingut la formació professional fins al punt de tractar-la, en el millor dels casos, amb la mateixa condescendència amb què els mitjans generals cobreixen els jocs paralímpics: de manera paternalista i per omplir buits abans de la previsió del temps.
Avui no vinc a parlar de com i per què hem arribat a aquest punt, ja que això donaria per a un text molt més llarg, amb moltes derivades, tantes que necessitaríem una infografia per poder seguir-les.
Avui vull centrar-me en el nou curs, que veig amb esperança per diverses raons. Les persones que cursin el cicle formatiu veuran, de manera clara i ràpida, que existeix una feina digna per a elles. En el seu contacte amb l’empresa s’adonaran que som necessaris i demandats en el nostre ofici. Veuran que hi ha futur en ser delineants:
Un nou curs comença i nodrirà el sector amb més de 300 professionals preparats per a aquesta professió. Estarem a l’altura del canvi?
——————————————————————————————————————–
El próximo 12 de septiembre, tras la resaca de la Diada Nacional de Catalunya, comienza el curso para quienes han optado por la formación profesional como su futuro laboral. Este año, además, empieza con una nueva ley que regula esta modalidad formativa, con novedades que quizá —y solo quizá— puedan darle el valor real que tiene la formación profesional en el mundo laboral. Quiero compartir mi reflexión personal como decano del Colegio Profesional de Delineantes de Barcelona.
Uno de los primeros cambios, y en mi opinión uno de los más importantes, es la desaparición de las FCT (Formación en Centros de Trabajo), las conocidas prácticas en empresas. Ahora, todas las prácticas pasan a ser bajo el modelo DUAL.
El modelo de formación DUAL propone una enseñanza compartida entre el centro educativo y la empresa. Se trata de una formación enfocada en fortalecer el sistema de aprendizaje en un entorno real, el laboral, frente a la formación 100% en el centro educativo. Uno de los puntos positivos, a mi entender, es que la duración de estas prácticas es del 33% como mínimo del tiempo de formación y son remuneradas. Es decir, la empresa que recibe al alumnado debe darle de alta en la Seguridad Social y pagar por su trabajo durante el proceso de aprendizaje, con un salario equivalente al SMI.
Este texto es solo mi opinión personal, pero se basa en mi experiencia como empleador que ha acogido a alumnado de formación DUAL. Por tanto, hablo desde mi vivencia directa supervisando a estudiantes en este modelo. Dicho esto, creo que esta oportunidad marca un antes y un después para nuestra profesión.
Uno de los problemas que enfrentamos actualmente es la baja valoración de nuestra profesión por parte de otros profesionales que nos rodean: ingenieros, arquitectos, aparejadores, entre otros, quienes consideran que nuestra labor no solo es menor, sino que está en vías de desaparición. He escuchado más de una vez la terrible frase: “¿Pero aún quedan delineantes? ¿Eso no es muy antiguo?”, como si la profesión de arquitecto hubiese surgido apenas en este último siglo, con las novedades tecnológicas.
Esta frase refleja un problema mayor: hemos menospreciado la formación profesional hasta el punto de tratarla, en el mejor de los casos, con la misma condescendencia con la que los medios generales cubren los juegos paralímpicos: de forma paternalista y para rellenar huecos antes del pronóstico del tiempo.
Hoy no vengo a hablar sobre cómo y por qué hemos llegado a este punto, pues ello daría para un texto mucho más extenso, con muchas derivadas, tantas que necesitaríamos una infografía para poder seguirlas.
Hoy quiero centrarme en el nuevo curso, que veo con esperanza por varias razones. Las personas que cursen el ciclo formativo verán, de forma clara y rápida, que existe un trabajo digno para ellas. En su contacto con la empresa se darán cuenta de que somos necesarios y demandados en nuestro oficio. Verán que hay futuro en ser delineantes:
Un nuevo curso comienza y nutrirá al sector con más de 300 profesionales preparados para esta profesión. ¿Estaremos a la altura del cambio?
